.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
La novela que
mostró otro camino para la Literatura sueca actual, más allá de las de Stieg
Larsson y su lúcida descripción de la Suecia alejada de la imagen idílica de
país avanzado y pionero en los derechos de las mujeres, ya tiene su versión al
cine. Una novela con un título peculiar, que más parecía adecuado para una
comedia de humor populachero de consumo e interés local. El ya centenario Allan
Karlsson (Robert Gustafsson), internado en un asilo, un día decide marcharse
poco antes de cumplir los 100 años, con una maleta a cuestas, aunque con la
velocidad que le permite su avanzada edad, aunque con una personalidad
acostumbrada a los riesgos personales, al haber vivido muchas guerras y haber
conocido a cientos de personajes de diferentes países y culturas. Vivirá una
delirante trama criminal, sin darse cuenta en un principio de lo que le pasa,
ya que en una estación de autobuses confunde su maleta con la de un peligroso
delincuente, subalterno de un capo de la droga exiliado fuera de Suecia. Todos
ellos irán en busca del anciano, que siempre se escabullirá del peligro.
Asimismo, veremos en varios “flasbacks” la vida del protagonista, que empezó de
manera peculiar, pero luego llegará a visitar España durante la Guerra Civil y
conocerá a Franco, la URSS de Stalin, soportará los infernales campos del
“gulag” soviético, ejercerá de espía doble para ambas potencias… Todo servido
con un humor mordaz, un guión muy logrado y una interpretación adecuada del
protagonista, con aire impasible, como si no se enterara de nada o de alguien
que ya ha vivido de todo y ya no le impresiona nada, aunque su maquillaje de
anciano centenario no sea todo lo logrado que se desearía. Está arropado por eficaces
secundarios, tanto en las escenas con personajes históricos o con gente
ficticia. Destaca por su originalidad la escena en que, en plena Guerra Civil
española, se encuentra con Franco y hace que éste baile flamenco.
EL ABUELO QUE SALIÓ
POR UNA VENTANA Y SE LARGÓ: * * * *
"L'AVI QUE VA SORTIR PER UNA FINESTRA I VA
TOCAR EL DOS" de Felix Hurngren
La novel la que va mostrar un altre camí per a la
Literatura sueca actual, més enllà de les de Stieg Larsson i la seva lúcida
descripció de Suècia allunyada de la imatge idíl lica de país avançat i pioner
en els drets de les dones, ja té la seva versió al cinema. Una novel la amb un
títol peculiar, que més semblava adequat per a una comèdia d'humor populatxer
de consum i interès local. El ja centenari Allan Karlsson (Robert Gustafsson), internat
dins un asil, un dia decideix anar-se d’allà poc abans de fer els 100 anys, amb
una maleta, tot i que amb la velocitat que li permet la seva avançada edat,
també encara que amb una personalitat acostumada als riscos personals, en haver
viscut moltes guerres i haver conegut a centenars de personatges de diferents
països i cultures. Viurà una delirant trama criminal, sense adonar-se al
començament d’allò que li passa, ja que a una estació d'autobusos confon la
seva maleta amb la d'un perillós delinqüent, subaltern d'un capo de la droga
exiliat fora de Suècia. Tots ells hi aniran a la recerca del vell, que sempre
s'escapolirà del perill. Així mateix, veurem en diversos "flaixbacks"
la vida del protagonista, que va començar de manera peculiar, però després
arribarà a visitar Espanya durant la Guerra Civil i coneixerà en Franco, la
URSS de Stalin, suportarà els infernals camps del "gulag" soviètic,
exercirà d'espia doble per a les dues potències... Tot servit amb un humor
mordaç, un guió molt assolit i una interpretació com cal del protagonista, fent
d’aire impassible, com si no s'assabentés de res o d'algú que ja ha viscut de
tot i ja no l'impressiona res, encara que el seu maquillatge de vell centenari
no sigui tan aconseguit com desitjaria. Està acompanyat per eficaços
secundaris, tant en les escenes amb personatges històrics o amb gent fictícia.
Destaca per la seva originalitat l'escena en què, en plena Guerra Civil
espanyola, es troba amb Franco i fa que aquest acabi ballant flamenc.
L'AVI QUE VA SORTIR PER UNA FINESTRA I VA TOCAR EL
DOS: * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada