Entrades populars

dimecres, 22 d’octubre de 2014

AÑO DE GRACIA de Ventura Pons ANY DE GRÀCIA de Ventura Pons



El público de fuera de Catalunya cada vez más da la espalda a las películas de Ventura Pons, sobre todo el de Madrid, y cuesta mucho a los que residimos en la capital española encontrar alguna película suya dentro de un cine decente. Esta que comento tiene una peculiaridad que me gustó de lo lindo: fue rodada en el barrio de Gràcia de Barcelona. Hace un juego de palabras entre el nombre de la protagonista femenina, la Gràcia, y el mismo barrio. Un joven de un matrimonio separado que vive cerca de Granollers, David (Oriol Pla), irá a la Universidad en Barcelona, y consigue una habitación en un piso de una viuda que reside en el barrio de Gràcia. Lo que el chico no espera de ninguna manera es el carácter difícil, muy difícil, de la viuda, la Gràcia (Rosa Maria Sardà, que ya ha trabajado a menudo con Ventura Pons). Una mujer mayor, maniática y de costumbres anticuadas, que nunca tiene ninguna sonrisa en el rostro. La expresión cínica que la Sardà hace es una marca de fábrica por su parte y viene perfectamente para su personaje, con un humor negro y cínico muy catalán. El chico verá que ella le pone normas complicadas, como estar en casa antes de medianoche. La mujer, con su carácter, la hace antipática también a su vecindario, y tiene que sufrirla también Pere (Santi Millán), el dueño del bar està justo debajo de la casa, al que siempre amenaza con denunciarlo por hacer ruido por la noche. En la Universidad, él se enamorará de una chica, Noa (Diana Gómez), compañera de clase, y como se imaginarán, él tendrá que hacer todo tipo de trucos para poder verla por la noche sin que la Gràcia se diera cuenta. Notable comedia de Ventura Pons, que deja aparcados sus dramas profundos para adentrarse en una comedia urbana ambientada en el mismo barrio en donde él había residido años atrás, y ahora tiene que ver con esta película, ya que con la reapertura de los cines Texas en el distrito, gracias al mismo Ventura Pons, "Año de Gracia" es una de las películas proyectadas dentro de sus salas. La Sardà es el alma del filme, por supuesto, aunque Oriol Pla le hace réplica sin dejarse abrumar. Los residentes en Gràcia reconocerán muchas de sus calles, y la película es bien agradable de ver, pero con el toque sutil de Ventura Pons que evita sabiamente el estilo de comedia romántica tonta. Un toque que le hace bien cuando en el último tercio del filme, éste hace un giro inesperado con el personaje de la Sardà.

AÑO DE GRACIA: * * *

“ANY DE GRÀCIA” de Ventura Pons

El públic de fora de Catalunya cada cop més se’n gira d’esquena a les pel.lícules de Ventura Pons, sobretot el de Madrid, i costa molt als que hi residim a la capital espanyola trobar-hi alguna pel.lícula seva dins un cinema decent. Aquesta que comento té una peculiaritat que em va agradar de valent: va ser rodada al barri de Gràcia de Barcelona. Fa joc de paraules entre el nom de la protagonista femenina, la Gràcia, i el mateix barri. Un noi d’un matrimoni separat que viu a prop de Granollers, David (Oriol Pla), hi anirà cap a la Universitat a Barcelona, i aconsegueix una habitació a un pis d’una vídua que hi resideix al barri de Gràcia. Allò que el noi no hi espera de cap manera és el caràcter difícil, ben difícil, de la vídua, la Gràcia (Rosa Maria Sardà, que ja ha treballat sovint amb Ventura Pons). Una dona gran, maniàtica i de costums antiquats, que mai no té cap somriure al rostre. L’expressió cínica que la Sardà s’esdevé una marca de fàbrica per part seva hi ve perfectament per al seu personatge, amb un humor negre i cínic molt català. El noi veurà que ella l’hi posa de normes complicades, com ser-hi a casa abans de mitjanit. La dona, amb el seu caràcter, la fa antipàtica també amb el seu veïnat, i té que patir-la també en Pere (Santi Millán), el propietari del bar que hi és tot just avall de la casa, al qual sempre amenaça amb denunciar-lo per fer soroll a la nit. A la Universitat, ell s’enamorarà d’una noia, la Noa (Diana Gómez), companya de classe, i com s’imaginaran, ell tindrà que fer tota mena de trucs per poder veure-la a la nit sense que la Gràcia se n’adonés. Notable comèdia de Ventura Pons, que deixa aparcats els seus drames profunds per endinsar-se dins una comèdia urbana ambientada al mateix barri on ell hi havia residit anys enrere, i ara té a veure amb aquesta pel.lícula, ja que amb la reobertura dels cinemes Texas al districte, gràcies al mateix Ventura Pons, “Any de Gràcia” és una de les pel.lícules projectades dins les seves sales. La Sardà és l’ànima del film, per descomptat, tot i que l’Oriol Pla li fa rèplica sense deixar-se aclaparar. Els residents a Gràcia hi reconeixeran molts dels seus carrers, i la pel.lícula és ben agradable de veure, però amb el toc subtil de Ventura Pons que evita sàviament l’estil de comèdia romàntica ximple. Un toc que li fa bé quan al darrer terç del film, aquest fa un tomb inesperat amb el personatge de la Sardà.

ANY DE GRÀCIA: * * *








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada