Entrades populars

dimarts, 18 de març de 2014

EL MÉDICO de Philipp Stölzl EL METGE de Philipp Stölzl







El escritor americano Noah Gordon escribió hace más de 30 años una novela que hablaba sobre un huérfano inglés que llega, después de muchas aventuras, a Ispahan, donde se encontrará con un famoso médico que tiene sus teorías sobre la Medicina. Todo empieza como si fuera una historia de Dickens trasladada a la Edad Media, con una Inglaterra de gente pobre atenazada por enfermedades y supersticiones. El protagonista tiene que quedarse con un buhonero (Stellan Skargaard, “Los fantasmas de Goya”), que ofrece remedios milagrosos contra enfermedades yendo en su carro ambulante, y separarse de su familia. Con él vivirá muchas aventuras vagando de pueblo en pueblo, pero al hacerse mayor, quiere aprender mucho más sobre Medicina, y decide hacer un largo viaje a Ispahan, en Persia. Después de aventuras arriesgadas e incluso una letal tormenta de arena, llega a la ciudad y conoce al prestigioso doctor Ibn Sina (Ben Kingsley). También conocerá al estrafalario Sha Ala ad-Daula (Olivier Martínez). Antes, en el desierto, conoció a la bella Rebeca (Emma Rigby), de la que se enamorará, y al llegar a la ciudad, reencontrándola, descubrirá que se va a casar con un rico local. Amoríos, pasiones, Ciencia y fundamentalismo religioso se entremezclan desde entonces. El fundamentalismo, por los ayatollahs locales, enemigos de la Ciencia y de todo lo que cuestione la autoridad religiosa del Islam. Todo está correctamente ambientado, desde la sórdida Edad Media inglesa hasta la más sofisticada ciudad de Ispahan, con algunos impresionantes paisajes con profundidad de campo que parecen reconstruidos con ordenador. El reparto, correcto, donde Ben Kingsley es el rey de la función, mucho más que el mismo protagonista. Y la dirección, notable, sirve para que las dos horas y media de metraje sean amenas, aunque no nos deje mucha huella finalmente y nos parezca todo ya algo visto. Es más, la confrontación Ciencia-Religión ya la habíamos visto, y mejor planteada, en “Ágora” de Alejandro Amenábar.

EL MÉDICO: * * *

"EL METGE" de Philipp Stölzl

L'escriptor americà Noah Gordon va escriure fa més de 30 anys una novel la que parlava d’un orfe anglès que hi arriba, després de moltes aventures, cap a Ispahan, on s’hi trobarà amb un famós metge que té les seves teories de la Medicina. Tot comença com si fos una història de Dickens traslladada a l'Edat Mitjana, amb una Anglaterra de gent pobra atacada per malalties i supersticions. El protagonista ha de quedar-se amb un venedor ambulant (Stellan Skargaard, "Els fantasmes de Goya"), que ofereix remeis miraculosos contra malalties, anant amb el seu carro ambulant, i separar-se de la seva família. Amb ell viurà moltes aventures vagant de poble en poble, però en fer-se gran, vol aprendre molt més de Medicina, i decideix fer un llarg viatge cap a Ispahan, a Pèrsia. Després d'aventures arriscades i fins i tot una letal tempesta de sorra, arriba cap a la ciutat i coneix el prestigiós doctor Ibn Sina ( Ben Kingsley ). També coneixerà al estrafolari Xa Ala ad-Daula (Olivier Martínez). Abans, al desert, va conèixer a la bella Rebeca (Emma Rigby), de la qual s'enamorarà, i en arribar a la ciutat, en trobar-se-la novament, descobrirà que es casarà amb un ric local. Enamoriscaments, passions, Ciència i fonamentalisme religiós es barregen des de llavors. El fonamentalisme, pels aiatol làs locals, enemics de la Ciència i de tot el que qüestioni l'autoritat religiosa de l'Islam. Tot està correctament ambientat, des de la sòrdida Edat Mitjana anglesa fins a la més sofisticada ciutat d'Ispahan, amb alguns impressionants paisatges presentats amb profunditat de camp que semblen reconstruïts amb ordinador. El repartiment, correcte, on Ben Kingsley és el rei de la funció, molt més que el mateix protagonista. I la direcció, notable, serveix perquè les dues hores i mitja de metratge siguin amenes, encara que no ens deixi gaire empremta finalment i ens sembli tot ja una mica vist. Encara més, la confrontació Ciència-Religió ja l'havíem vist, i millor plantejada, a "Àgora" d'Alejandro Amenábar.

EL METGE : * * *







CHAMPAGNE de Alfred Hitchcock








La Filmoteca Española de Madrid cada mes dedica ciclos en su programación a directores o actores, conocidos o poco conocidos, o de facetas poco conocidas de los mismos. Esta vez nos ha ofrecido un ciclo de la primera etapa de Alfred Hitchcock, cuando en su Inglaterra natal empezó en el cine mudo. No todo eran todavía películas de suspense e intriga. Aquí tenemos una que era más una especie de comedia romántica con un cierto toque de enredo, con actores desconocidos para los cinéfilos actuales. La acción salta de Nueva York a Paris y a Londres. No obstante, Hitchcock, como era siempre su interés, narra todo con un cierto toque de suspense, aunque todavía no había llegado a la maestría ya demostrada con la entrada del cine sonoro y sobre todo cuando en 1940 se mudó definitivamente a Hollywood. Habla de una hija de un importante potentado americano, que en un viaje en barco a Europa se enamora de un joven, lo cual no es visto con buenos ojos por el padre, que ideará un maquiavélico plan para escarmentar a la hija (Betty Balfour). Este es uno de los toques típicos de toda la carrera de Hitchcock, la tendencia al sarcasmo, que se aprecia sobre todo en sus películas con toques de comedia. Aquí, lo más destacable es el vestuario y el cambio de ambientes, pasando del inglés al más sofisticado parisino, el elegante en un barco lujoso e incluso el pobre en una casa mísera. No impacta como en las obras maestras posteriores de Hitchcock, pero resulta una comedia romántica agradable.

CHAMPAGNE: * * *

"CHAMPAGNE" d'Alfred Hitchcock

La Filmoteca Espanyola de Madrid cada mes dedica cicles dins la seva programació a directors o actors, coneguts o poc coneguts, o de facetes poc conegudes dels mateixos. Aquesta vegada ens ha ofert un cicle de la primera etapa d'Alfred Hitchcock, quan a la seva Anglaterra natal va començar al cinema mut. No tot eren encara pel.lícules de suspens i intriga. Aquí tenim una que era més aviat una mena de comèdia romàntica amb un cert toc d'embolics, amb actors desconeguts per als cinèfils actuals. L'acció salta de Nova York cap a París i a Londres. No obstant això, Hitchcock, com era sempre el seu interès, narra tot amb un cert toc de suspens, tot i que encara no havia arribat al mestratge ja demostrat amb l'entrada del cinema sonor i sobretot quan el 1940 es va mudar definitivament cap a Hollywood. Parla d'una filla d'un important potentat americà, que en un viatge en vaixell cap a Europa s'enamora d'un jove, cosa que no és vista gens amb bons ulls pel pare, que idearà un maquiavèl lic pla per escarmentar la filla (Betty Balfour). Aquest és un dels tocs típics de tota la carrera de Hitchcock, la tendència al sarcasme, que s'aprecia sobretot en les seves pel lícules amb tocs de comèdia. Aquí, el més destacable és el vestuari i el canvi d'ambients, passant de l'anglès al més sofisticat parisenc, l'elegant dins un vaixell luxós i fins i tot el pobre dins una casa miserable. No impacta com en les obres mestres posteriors de Hitchcock, però resulta una comèdia romàntica agradable.

CHAMPAGNE: * * *