El cine
argentino, como cualquier cine con una industria con cierta fuerza, tiene
varios géneros, y en muchos de ellos está presente la denuncia social, sobre
todo la que recuerda la salvaje dictadura que el país sufrió entre 1976 y 1983,
aunque no fuera la única que padeció, pero sí la peor de todas, con cicatrices
que, como el Holocausto judío o el franquismo español, aun no se han cerrado. Dos
películas que tienen un marcado tono de denuncia social están protagonizados
por dos grandes actores argentinos, de mucho carisma y talento. La primera,
“Lugares comunes”, por el veterano Federico Luppi, y la segunda, “Kamchatka”,
por Ricardo Darín, el actor argentino más internacional del momento. La primera,
de Adolfo Aristarain, director también de otra película sinceramente social,
“Un lugar en el mundo”, se rodó
casualmente cuando el “corralito”, que colapsó la Economía argentina durante
semanas, y habla de un matrimonio maduro (Federico Luppi y Mercedes Sampietro),
residente en Buenos Aires, y cuyos hijos y nietos residen en España. Cuando él
pierde su trabajo, viajan a Madrid, pero él entra en conflicto con su hijo y
vuelven a Buenos Aires. Acabarán marchándose a una finca situada en lo más
profundo del país. Allí, él verá cómo sus ideales se enfrentan a la realidad. Junto
a Luppi está la actriz catalana Mercedes Sampietro (“La Riera”), como su mujer
en la ficción.
“Kamchatka”, de
Marcelo Piñeyro (“Las viudas de los Jueves”), se desarrolla durante la última
dictadura que ha padecido el país sudamericano (1976-1983), con cientos de
miles de desaparecidos, represaliados, asesinados y exiliados. Un matrimonio y
su hijo (ella es Cecilia Roth) se ven obligados a huir, cambiar de identidad,
de casa y de ciudad continuamente para salvar sus vidas. Ricardo Darín es el
cabeza de familia, y el veterano Héctor Alterio es el padre de él. Como
metáfora, los personajes ven en la televisión la serie televisiva americana
“Los invasores”, donde el protagonista luchaba contra extraterrestres que
invadían la Tierra disfrazados de seres humanos. Los extraterrestres serían
aquí los responsables de la dictadura. Dos películas con fuerte problemática
social y finales sin concesiones.
LUGARES COMUNES:
* * *
KAMCHATKA: * * *
“LUGARES COMUNES”
d’Adolfo Aristarain i "KAMCHATKA" de Marcelo Piñeyro
El cinema argentí,
com a qualsevol cinema amb una indústria que té una certa força, té diversos
gèneres, i en molts d'ells està present la denúncia social, sobretot la que
recorda la salvatge dictadura que el país va patir entre el 1976 i el 1983, encara que no fos la única que va
patir, però sí la pitjor de totes, amb cicatrius que, com l'Holocaust jueu o el
franquisme espanyol, encara no s'han tancat pas. Dues pel lícules que tenen un
marcat to de denúncia social estan protagonitzades per dos grans actors
argentins, de molt carisma i talent. La primera, “Lugares comunes”, pel veterà
Federico Luppi, i la segona , "Kamchatka", per Ricardo Darín, l'actor
argentí més internacional del moment. La primera, d’Adolfo Aristarain, director
d’una altra pel.lícula sincerament social, “Un lugar en el mundo”, es va rodar
casualment quan el "corralito", que va col lapsar l'Economia
argentina durant setmanes, i parla d'un matrimoni madur (Federico Luppi i Mercè
Sampietro), resident a Buenos Aires, i els fills i néts hi resideixen a
Espanya. Quan ell perd la feina, viatgen cap a Madrid, però ell entra en
conflicte amb el seu fill i tornen cap a Buenos Aires. Acabaran anant-se cap a
una finca situada a les zones més profundes del país. Allà, ell hi veurà com
els seus ideals s'enfronten a la realitat. Al costat de Luppi hi és l'actriu
catalana Mercè Sampietro ("La Riera"), com la seva dona en la ficció.
"Kamchatka",
de Marcelo Piñeyro (“Las viudas de los Jueves”), es desenvolupa durant l'última
dictadura que ha patit el país sud-americà (1976-1983) , amb centenars de
milers de desapareguts, represaliats, assassinats i exiliats. Un matrimoni i el
seu fill (ella és Cecilia Roth) es veuen obligats a fugir, canviar d'identitat,
de casa i de ciutat contínuament per salvar les seves vides. Ricardo Darín és
el cap de família, i el veterà Héctor Alterio és el pare d'ell. Com a metàfora,
els personatges veuen a la televisió la sèrie televisiva americana "Els
invasors", on el protagonista lluitava contra extraterrestres que envaïen
la Terra disfressats d'éssers humans. Els extraterrestres serien aquí els
responsables de la dictadura. Dues pel lícules amb forta problemàtica social i
finals sense concessions.
LUGARES COMUNES:
* * *
KAMCHATKA: * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada