.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Preston Sturges
fue un cineasta y guionista de la época dorada de Hollywood, hoy en día
olvidado, aunque recordado por los cinéfilos. Hace poco se cumplió medio siglo
de su muerte, y nos legó algunas comedias clásicas muy notables. Aquí comento
dos de ellas, aunque es más redonda la segunda que la primera. “Las tres noches
de Eva” es una comedia de enredo clásica con una mujer y su padre que son dos
pícaros que se dedican a timar a ingenuos. En esta ocasión, ella, Eva (Barbara
Stanwyck) y el padre se encuentran en un barco que va desde Brasil a los EEUU
con un famoso explorador, Charles (un jovencísimo Henry Fonda), que se enamora
de la chica y caerá en su trampa. Pero ella se irá enamorando de verdad del
ingenuo muchacho. Ya en EEUU, seguirá el enredo, aunque el guión hace cambiar
algunos roles y ya no sabemos quién es el “malo”. Tiene algunos momentos muy
ingeniosos, pero no deja de ser una comedia para pasar el rato, y la salvan en
ocasiones los secundarios.
La segunda habla
de un famoso director de cine, Sullivan (Joel McCrea), que huye del cine
comercial y sólo prefiere la denuncia social pura y dura, y un día, para rodar
con convicción una dura historia de marginados que sobreviven como pueden,
decide disfrazarse de mendigo y recorrer el país así, para empaparse de todo lo
que tiene que padecer un vagabundo. Pero las cosas se torcerán inesperadamente.
Aquí el guión está más logrado, tiene varios momentos memorables, en especial
la escena inicial, que recrea una de las películas del protagonista, una pelea
en el techo de un tren. Aunque el final se sale un tanto de la buena línea
general del filme, resulta una buena comedia social con mucha ironía soterrada
y un empleo muy adecuado de los personajes secundarios.
LAS TRES NOCHES
DE EVA: * *
LOS VIAJES DE
SULLIVAN: * * * *
"LES TRES NITS
D'EVA" i "ELS VIATGES D'EN SULLIVAN" de Preston Sturges
Preston Sturges
va ser un cineasta i guionista de l'època daurada de Hollywood, avui dia
oblidat, encara recordat pels cinèfils. Fa poc va fer mig segle de la seva mort,
i ens va llegar d’algunes comèdies clàssiques ben notables. Aquí comento dues
d'elles, encara que és més rodona la segona que no pas la primera. "Les
tres nits d'Eva" és una comèdia d'embolics clàssica amb una dona i el seu
pare que són dos murris que es dediquen a estafar a ingenus. En aquesta ocasió,
ella, Eva (Barbara Stanwick), i el pare es troben dins un vaixell que va des del
Brasil cap als EUA amb un famós explorador , Charles (un joveníssim Henry
Fonda), que s'enamora de la noia i caurà en el seu parany. Però ella s'anirà
enamorant de debò de l’ingenu noi. Ja als EUA, continuarà l'embolic, tot i que
el guió fa canviar d’alguns rols i ja no sabem qui és el "dolent". Té
alguns moments molt enginyosos, però no deixa de ser una comèdia per passar
l'estona, i la salven de vegades els secundaris.
La segona parla
d'un conegut director de cinema, Sullivan (Joel McCrea), que fuig del cinema
comercial i només prefereix la denúncia social pura i dura, i un dia, per rodar
amb convicció una dura història de marginats que sobreviuen amb dificultats,
decideix disfressar-se de captaire i recórrer el país així, per amarar-se de tot
allò que ha de patir un rodamón. Però les coses es torçaran inesperadament.
Aquí, el guió està més aconseguit, té diversos moments memorables, especialment
l'escena inicial, que recrea una de les pel lícules del protagonista, una
baralla al sostre d'un tren. Tot i que el final es surt una mica de la bona
línia general del film, resulta una bona comèdia social amb molta ironia
soterrada i una utilització molt adequada dels personatges secundaris.
LES TRES NITS D'EVA: * *
ELS VIATGES D'EN SULLIVAN: * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada