.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
El cineasta
franco-alemán Max Ophüls, después de una carrera entre Francia y Hollywood,
dirigió en 1955 su última película, y la única en color. Una historia romántica
de una mujer irresistible a los ojos de los hombres, adelantada a su tiempo, que
ha tenido cientos de amantes de toda condición social, que ha revolucionado
sociedades puritanas, para las cuales ella era una especie de prostituta, al
ser ella una mujer libre y sin ataduras. Todo se cuenta en “flash-backs” desde
la actuación de Lola Montés (Martine Carol) en una actuación de circo en
Estados Unidos, contado todo por el maestro de ceremonias (Peter Ustinov). Todo
es fascinante, sin duda, con una bella fotografía y un gran aire poético. Lo
malo es una cierta frialdad que te distancia de la historia y no impide que
todo tenga un cierto aire anticuado, como de cine de otra época que no ha
superado el paso del tiempo, por no decir que el cine actual sabe mejor mostrar
cómo una mujer puede ser liberada y libre. Vamos, que la “Nouvelle Vague” que
estaba por llegar vino como anillo al dedo para modernizar el cine francés,
cuyos conceptos de “vanguardia” y “realismo poético” necesitaba aires nuevos. En
un papel secundario destaca el actor austríaco Oskar Werner, como uno de los
amantes de Lola y quien la salvará del linchamiento de la puritana sociedad de
Baviera sacándola del país. François Truffaut decía que ver a Werner en esta
película le fascinó y por ello le contrató para su obra maestra “Jules y Jim”.
LOLA MONTÈS: * *
*
"LOLA MONTÈS"
de Max Ophüls
El cineasta
franco-alemany Max Ophüls, després d'una cursa entre França i Hollywood, va
dirigir en 1955 la seva darrera pel.lícula, i l'única en color. Una història
romàntica d'una dona irresistible als ulls dels homes, molt avançada per a la
seva època, que ha tingut centenars d'amants de tota condició social, que ha
revolucionat societats puritanes, per a les quals ella era una mena de
prostituta, en ser ella una dona lliure i sense lligams. Tot s'explica per
"flaix-backs" des de l'actuació de la Lola Montés (Martine Carol) a
una actuació de circ als Estats Units, explicat tot pel mestre de cerimònies (Peter
Ustinov). Tot és fascinant, sens dubte, amb una bella fotografia i un gran aire
poètic. El dolent és una certa fredor que et distància de la història i no
impedeix que tot tingui un cert aire antiquat, com de cinema d'una altra època
que no ha superat el pas del temps, per no dir que el cinema actual sap millor
mostrar com la dona pot ser alliberada i lliure. Diguem-ne, que la
"Nouvelle Vague" que estava per arribar, va venir com anell al dit
per modernitzar el cinema francès de cap a peus, els conceptes d'"avantguarda"
i "realisme poètic" els calien d’aires nous. En un paper secundari
destaca l'actor austríac Oskar Werner, com un dels amants de la Lola i qui la
salvarà del linxament de la puritana societat de Baviera traient-la del país.
François Truffaut deia que veure en Werner en aquesta pel.lícula li va fascinar,
i per això el va contractar per a la seva obra mestra "Jules i Jim".
LOLA MONTÈS: * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada