Entrades populars

diumenge, 26 de maig de 2013

NICOLÁS Y ALEJANDRA de Franklyn J. Schaeffner EN NICOLAU I L'ALEXANDRA de Franklyn J. Schaeffner







Hubo una época, durante los años 1960, que España fue el país elegido para el rodaje de muchas superproducciones de Hollywood, casi siempre utilizando los paisajes para ambientar la trama en la Rusia de antes y después de la Revolución (“Doctor Zhivago”), la Palestina de los tiempos de Jesucristo (“Rey de Reyes”) o incluso en China (“55 días en Pekín”). La propia España sólo apareció en la apreciable “El Cid”. Una de esas últimas superproducciones fue “Nicolás y Alejandra” de 1971, con los interiores rodados en los desaparecidos Estudios Sevilla Films de Madrid, actualmente uno de los hipermercados Alcampo, y con los exteriores repartidos en varias zonas del país. Con actores poco conocidos, todos británicos, se explican los últimos diez años de vida del último Zar, Nicolás, y de su esposa Alejandra, además de todos sus hijos. El director es Franklyn J. Schaffner, conocido por “El planeta de los simios” y “Patton”. Aquí trata de acercarse a la época que retrata con predominio del intimismo, más que en las escenas épicas o con cientos de extras. Y lo consigue, incluso prescindiendo de la banda sonora en muchas escenas, no queriendo incurrir en los tópicos de Hollywood. El director artístico fue Gil Parrondo, aun en activo y lúcido a sus 92 años, que ofreció un breve coloquio en un museo madrileño antes de la proyección de esta película. Su trabajo impecable se muestra en las escenas de fastuoso lujo del palacio imperial ruso, las sórdidas fábricas de los obreros explotados, las casas de la estepa rusa, etc. El resultado es una excelente reconstrucción de la época, y el desconocido reparto, ya comentado, le beneficia y no le quita la menor atención del espectador, que a veces, la abundancia de grandes estrellas es contraproducente para el tipo de historia. Y sobre todo en Hollywood se han cometido errores garrafales en ello, como las inefables caracterizaciones de John Wayne como Gengis Khan (!) o Katharine Hepburn como china, por citar dos casos extremos.

NICOLÁS Y ALEJANDRA: * * * *

"EN NICOLAU I L’ALEIXANDRA" de Franklin J. Schaffner

Hi va haver una època, durant els anys 1960, que Espanya va ser el país escollit per al rodatge de moltes superproduccions de Hollywood, gairebé sempre utilitzant els paisatges per ambientar la trama dins la Rússia d'abans i després de la Revolució ("Doctor Zhivago"), la Palestina dels temps de Jesucrist ("Rei de Reis") o fins i tot a la Xina ("55 dies a Pequín"). La mateixa Espanya només va aparèixer en l'apreciable "El Cid". Una d'aquestes darreres superproduccions va ser "En Nicolau i l’Aleixandra" de 1971, amb els interiors rodats als desapareguts Estudis Sevilla Films de Madrid, actualment un dels hipermercats Alcampo, i amb els exteriors repartits en diverses zones del país. Amb actors poc coneguts, tots britànics, s'expliquen els darrers deu anys de vida de l'últim tsar, Nicolau, i de la seva dona Aleixandra, a més de tots els seus fills. El director és Franklyn J. Schaffner, conegut per "El planeta dels simis" i "Patton". Aquí mira d'acostar-se a l'època que retrata amb predomini del intimisme, més que no pas en les escenes èpiques o amb centenars d'extres. I ho aconsegueix, fins i tot prescindint de la banda sonora en moltes escenes, no volent incórrer en els tòpics de Hollywood. El director artístic va ser Gil Parrondo, encara en actiu i lúcid als seus 92 anys, que va oferir un breu col.loqui a un museu madrileny, abans de la projecció d'aquesta pel · lícula. La seva feina impecable es veu en les escenes de fastuós luxe del palau imperial rus, les sòrdides fàbriques dels obrers explotats, les cases de l'estepa russa, etc. El resultat és una excel.lent reconstrucció de l'època, i el desconegut repartiment, ja comentat, el beneficia i no li treu gens ni mica l’atenció de l'espectador, al qual sovint, l'abundància de grans estrelles és contraproduent per al tipus d'història. I sobretot a Hollywood s'han comès errors ben grossos en això, com les inefables caracteritzacions de John Wayne com en Gengis Khan (!) o la Katharine Hepburn com a xinesa, per dir dos casos extrems.

EN NICOLAU I L’ALEIXANDRA: * * * *













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada