.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
En la década de
1960, el cine americano, entonces influido por el cine europeo, rodó muchas de
sus películas en el Viejo Continente, fueran de género bélico, dramático,
histórico e incluso comedias. Y uno de los personajes históricos europeos más
influyentes del último siglo no podía faltar: el médico austríaco Sigmund
Freud, creador del Psicoanálisis, que ha ayudado a comprender mejor la compleja
psique humana más allá de la visión más bien cuadriculada que aportan las
religiones. El gran cineasta John Huston, que abordó toda clase de géneros en su
carrera, decidió examinar las claves del Psicoanálisis centrándose en dos casos
que Freud abordó, uno de ellos en que él tuvo muchas sesiones con una chica
traumatizada por culpa de su padre, Cecily Koertner (Susannah York). Al gran Freud lo encarna aquí un
gran actor, Montgomery Clift, en uno de sus últimos trabajos, antes de su
repentina muerte en 1966 con sólo 46 años de edad, y sabe darle una gran fuerza
dramática, pese a no poder apenas mover la cara, ya que años atrás, Clift tuvo
un grave accidente de coche que le destrozó la cara y la mandíbula, y se la
recompusieron con unos hierros que le molestaban enormemente. Ello, por cierto,
le obligaba a tomar drogas para mitigar el dolor, pero también le provocaba que
se le olvidaran los diálogos a la hora de rodar y que Huston llegara a tener
frecuentes broncas con el actor. Quitando todo esto, la acción se apoya en los
diálogos, sin ninguna estridencia, la ambientación de la época, la gran
fotografía en blanco y negro, la extraordinaria banda sonora de Jerry Goldsmith
que aporta el tono angustioso de las historias que cuentan los pacientes, y sin
olvidar a actores secundarios como el olvidado Larry Parks, en su última
película, que encarna un excelente doctor Joseph Breuer o Susannah York como Cecily Koertner. El único pero es que se simplifique
en exceso toda la vida y obra de Freud en los dos casos de la película,
incluyendo el breve pero impactante del hijo con complejo de Edipo, que parece
que el público americano sólo sabe verlo así (el europeo es más abierto a otras
mentalidades o a visiones más complejas de cualquier cosa), y que quede como
algo tímida en tratar temas tan duros, pero es una excelente película.
FREUD, PASIÓN
SECRETA: * * * *
"FREUD,
PASSIÓ SECRETA" de John Huston
A la dècada de
1960, el cinema americà, llavors influït pel cinema europeu, va rodar moltes de
les seves pel.lícules al Vell Continent, fossin de gènere bèl.lic, dramàtic,
històric i fins i tot comèdies. I un dels personatges històrics europeus més
influents de l'últim segle no podia faltar: el metge austríac Sigmund Freud,
creador de la Psicoanàlisi, que ha ajudat a comprendre millor la complexa
psique humana més enllà de la visió més aviat quadriculada que aporten les
religions. El gran cineasta John Huston, que va tractar tota mena de gèneres en
la seva carrera, va decidir examinar les claus de la Psicoanàlisi, tot centrant-se
en dos casos que Freud va tractar, un d'ells en què ell va tenir moltes
sessions amb una noia traumatitzada per culpa del seu pare, Cecily Koertner
(Susannah York). Al gran Freud l'encarna aquí un gran actor, Montgomery Clift,
en un dels seus últims treballs, abans de la seva sobtada mort el 1966 amb
només 46 anys d'edat, i sap donar-li una gran força dramàtica, tot i no poder a
penes moure la cara , ja que anys enrere, Clift va patir un greu accident de trànsit
que li va destrossar la cara i la mandíbula, i la hi van recompondre amb uns
ferros que li feien nosa de valent. Això, per cert, l'obligava a prendre
drogues per minvar el dolor, però també li provocava que se li oblidessin els
diàlegs a l'hora de rodar, i que Huston arribés a esbroncar sovint l'actor.
Llevat de tot això, l'acció es recolza en els diàlegs, sense cap estridència, l'ambientació
de l'època, la gran fotografia en blanc i negre, l'extraordinària banda sonora
de Jerry Goldsmith que aporta el to angoixant de les històries que expliquen
els pacients, i sense oblidar d’actors secundaris com l'oblidat Larry Parks, en
la seva darrera pel.lícula, que encarna un excel.lent doctor Joseph Breuer o
Susannah York com Cecily Koertner. L'únic però que es pot fer a la pel.lícula és
que es simplifiqui en excés tota la vida i obra de Freud dins els dos casos
esmentats, fins i tot amb el breu però impactant cas del fill amb complex
d'Èdip, que sembla que el públic americà només sap veure-ho així (l'europeu és
més obert a d’altres mentalitats o visions més complexes de qualsevol cosa), i
que quedi com una cosa tímida en tractar temes tan durs, però és una excel.lent
pel.lícula.
FREUD, PASSIÓ
SECRETA: * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada