.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
+de+Tom+Hooper+(imagen).jpg)
+de+Tom+Hooper+(cartel).jpg)
La gran novela de
Victor Hugo ha tenido muchas versiones, recordamos la excelente serie
televisiva con Gérard Depardieu y John Malkovich en un duelo inolvidable, pero
también existe un musical de Broadway sobre la misma. El mismo director de “El
discurso del Rey” hace una muy estimable versión, casi toda cantada (apenas hay
diálogos hablados), y con mucho despliegue de medios. Las interpretaciones son
excelentes, en especial Hugh Jackman, dándole una dignidad enorme de perdedor
al inolvidable Jean Valjean; Russell Crowe como el implacable Inspector Javert,
o Anne Hathaway como Fantine, su interpretación le valió un justo Óscar a la
Mejor Actriz de Reparto. Aparte, el cómico Sacha Baron Cohen (“Borat”), que
compone un Thénardier mezquino pero que lleva a su terreno, como hace Roberto
Benigni, que aunque su personaje sea el “malo”, le da un toque cómico y
grotesco. El argumento ya es conocido: en la Francia de principios del siglo
XIX, Jean Valjean (Jackman) es condenado a trabajos forzados por haber robado
una hogaza de pan. Después de dos décadas en condiciones infrahumanas, es
indultado y se le da un permiso especial para entrar en cualquier pueblo de Francia.
El Inspector Javert (Crowe) no cree en la reinserción y se obsesionará con
Valjean. Mientras, Fantine (Hathaway) queda embarazada siendo soltera y tiene
que luchar por alimentar a la hija que tendrá. Los miles de detalles de la
novela, su minuciosa descripción de la sociedad de aquel tiempo y los
personajes, lógicamente, quedan aquí descritos de manera algo pobre,
telegráfica, pero los actores saben darles suficiente dignidad. Me quedo en
este detalle con la serie televisiva y por supuesto con la novela, obra maestra
de la Literatura, pero hay que ser justos: esta versión cinematográfica es
excelente, y Tom Hooper sabe aquí darle más fuerza que en “El discurso del
Rey”, cuyos actores eran los que salvaban la película de caer en un tono de
telefilme de superación personal más propio de Michael Landon.
LOS MISERABLES
(2012): * * * *
"ELS
MISERABLES (2012)" de Tom Hooper
La gran novel.la
de Victor Hugo ha tingut moltes versions, recordem l'excel.lent sèrie
televisiva amb Gérard Depardieu i John Malkovich en un duel inoblidable, però
també hi ha un musical de Broadway sobre aquesta. El mateix director d’"El
discurs del Rei" fa una molt estimable versió, gairebé tota cantada
(gairebé no hi ha diàlegs parlats), i amb molt desplegament de mitjans. Les
interpretacions són excel.lents, especialment Hugh Jackman, donant-li una
dignitat molt gran de perdedor a l'inoblidable Jean Valjean, Russell Crowe com
l'implacable inspector Javert, o Anne Hathaway com Fantine, la interpretació de
la qual li va valer un just Òscar a la Millor Actriu de Repartiment. A part, el
còmic Sacha Baron Cohen ("Borat"), que fa un Thénardier mesquí però
que duu al seu terreny, com fa Roberto Benigni, que encara que el seu
personatge sigui el "dolent", li fa un toc còmic i grotesc. L'argument
ja és conegut: a la França de principis del segle XIX, Jean Valjean (Jackman)
és condemnat a treballs forçats per haver robat un tros de pa. Després de dues
dècades en condicions infrahumanes, és indultat i se li dóna un permís especial
per entrar en qualsevol poble de França. L'inspector Javert (Crowe) no creu gens
en la seva reinserció i s'obsessionarà amb Valjean. Mentre, Fantine (Hathaway)
queda embarassada, tot sent soltera, i ha de lluitar per alimentar la filla que
tindrà. Els milers de detalls de la novel.la, la seva minuciosa descripció de
la societat d’enguany i els personatges, lògicament, queden aquí descrits de
manera una mica pobre, telegràfica, però els actors saben donar-los la suficient
dignitat. Em quedo en aquest detall amb la sèrie televisiva i per descomptat
amb la novel.la, obra mestra de la Literatura, però cal ser justos: aquesta
versió cinematogràfica és excel.lent, i Tom Hooper sap aquí donar-li més força
que no pas a "El discurs del Rei" , els actors de la qual eren els
que salvaven la pel.lícula de caure en un to de telefilm de superació personal
més propi de Michael Landon.
ELS MISERABLES
(2012): * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada