.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
La ciudad de Venecia, una de las más bellas ciudades del planeta y de las más peculiares en su estilo, siempre ha inspirado historias románticas e incluso más allá de lo romántico (lo erótico, como alguna aventura de Emmanuelle), o espionaje, o lo que fuere, en cualquier época de la Historia, fuera desde el Renacimiento hasta la actualidad. Mauro Bolognini (“La herencia Ferramonti”) se basa en una historia real para contarnos una que parece de novela picaresca, ya que se desarrolla en la Venecia del siglo XVII, con un forastero que está de paso por la ciudad, Jules (Jason Connery, hijo de Sean), del cual se enamoran perdidamente dos mujeres de posición similar pero estado civil diferente: una es viuda, Angela (Laura Antonelli), y la otra casada, Valeria (Monica Guerritore). Cada una se las arreglará para pedir una cita romántica al joven y pasar con él una noche de amor y pasión en su casa. La estética y la fotografía resultan interesantes, aunque se va directamente al erotismo, con desnudos incluidos, pero tratados de manera limpia, nada vulgar, y ayudado por los diálogos y modales de la época que retrata, ya que todos los personajes, aunque parezca que les mueve más la lujuria, se comportan con una cierta educación, sobre todo las mujeres y sus criadas. El comienzo promete y se desinfla un tanto, pero a la vez puede interesarte una historia que demuestra ternura hacía todos los personajes, el director no los muestra nada desagradables, y evita los excesos del cine erótico al dosificar los desnudos y primar más las reacciones de personajes, el vestuario (cuando los actores lo llevan, claro) y las vistas de Venecia. Al final te deja un buen sabor de boca, aunque se olvide pronto, pero ante tanto personaje bestial que pisotea a los demás, aunque estos le amen, es de agradecer que nos cuenten una historia en la que primen los sentimientos, y lo que parezca que es provocado sólamente por la lujuria (como dirían los puritanos), resulta romántico, tanto por parte de ellas como del protagonista, el cual confiesa su amor fiel a una de ellas, aunque al final acabe también con otra.LA VENECIANA: * * *
LA VENECIANA de Mauro Bolognini
La ciutat de Venècia, una de les més belles ciutats del planeta i de les més peculiars dins el seu estil, sempre ha inspirat d’històries romàntiques i fins i tot més enllà del romàntic (l’eròtic, com alguna aventura d’Emmanuelle), o espionatge, o el que sigui, en qualsevol època de la Història, és des del Renaixement fins a l’actualitat. Mauro Bolognini (“L’herència Ferramonti”) es basa en una història real per explicar una que sembla de novel.la picaresca, ja que es desenvolupa dins la Venècia del segle XVII, amb un foraster que està de pas per la ciutat, en Jules (Jason Connery, fill de Sean), del qual s’enamoren perdudament dues dones de posició similar però estat civil diferent: una és vídua, l’Angela (Laura Antonelli) i l’altra casada, la Valeria (Monica Guerritore). Cadascuna s’ho farà per demanar una cita romàntica al jove i passar amb ell una nit d’amor i passió a casa seva. L’estètica i la fotografia resulten interessants, encara que va directament a l’erotisme, amb nus fins i tot, però tractats de manera neta, gens vulgar, i ajudat pels diàlegs i modals de l’època que retrata, ja que tots els personatges, encara que sembli que els mou només la luxúria, es comporten amb una certa educació, sobretot les dones i les seves criades. El començament promet i es desinfla una mica, però al mateix temps pot interessar una història que demostra tendresa cap a tots els personatges, el director no els mostra gens desagradables, i evita els excessos del cinema eròtic en dosificar els nus i donar més importància a les reaccions de personatges, el vestuari (quan els actors estan vestits, és clar) i les vistes de Venècia. Al final et deixa un bon gust de boca, encara que s’oblidi aviat, però davant tant personatge bestial que trepitja als altres, encara que aquests l’estimin, és d’agrair que ens expliquin una història en què el primer de tot son els sentiments, i allò que sembli que és provocat només per la luxúria (com dirien els puritans), és romàntic, tant per part d’elles com del protagonista, el qual confessa el seu amor fidel a una d’elles, tot i que al final acabi també amb una altra.
LA VENECIANA: * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada