Entrades populars

diumenge, 10 de març de 2013

LA CIUDAD QUEMADA de Antoni Ribas LA CIUTAT CREMADA d'Antoni Ribas




Si preguntamos a gente quiénes son los cineastas catalanes más importantes, como mucha gente que va al cine sólo se acuerda de los actuales, dirá Ventura Pons y Cesc Gay. Y alguno más actual, como Agustí Villaronga. Pues no, hay muchos más que por estar retirados o haber muerto, ya están en buena parte olvidados. Antoni Ribas fue de los más activos en su momento, y cuando Catalunya ya tenía la Generalitat reinstaurada, fue de los que más ayudas recibía. Tuvo varias etapas, empezó durante los años 1960 y con la llegada de la Democracia, a un cine social y con una visión de Catalunya muy clara. Ésta película que comento fue quizás la más conocida de su filmografía, junto con la trilogía “Victoria”. Pero “La ciudad quemada” es menos aparatosa, pues eso siempre ha perdido a Ribas, su tendencia al exceso. Empieza poco después de la derrota en Cuba y Filipinas de 1898, cuando un joven, Josep (Xabier Elorriaga), llega a Barcelona desde Cuba. Se enamora y se casa con la hija de un hombre importante de la ciudad. Irán pasando los años hasta llegar a la tristemente Semana Trágica barcelonesa de 1909, que convirtió la ciudad en una batalla campal por las protestas a que los jóvenes tuvieran que ir a la guerra colonial en Marruecos y por las luchas obreras, en contra de las clases altas dominantes, tanto catalanas como españolas. En la trama se mezclan personajes reales con ficticios, y lo más interesante es el drama humano o las escenas de debates en el Ayuntamiento barcelonés entre los políticos de entonces. El reparto es amplio, con cientos de personajes, y aparte de Elorriaga, tenemos a Ángela Molina, Ovidi Montllor, Alfred Lucchetti y el mismísimo Joan Manuel Serrat, en un pequeño papel, cuando aun trabajaba de vez en cuando como actor, aunque todos le recordemos más como el gran cantautor que es. Un tipo de cine que ya no se hace, hecho con poco dinero pero con convicción en lo que se cuenta, y al que el paso del tiempo ha afectado, ya que se nota su irregularidad, con muchas escenas chapuceramente rodadas, al lado de otras más logradas. Pero queda como testimonio de una parte negra de la Historia de Barcelona, que ya empezaba a dejar atrás actitudes anticuadas.

LA CIUDAD QUEMADA: * * *

"LA CIUTAT CREMADA" d'Antoni Ribas

Si preguntem a la gent qui són els cineastes catalans més importants, com molta gent que va al cinema només se’n recorda dels actuals, dirà Ventura Pons i Cesc Gay. I algun més actual, com Agustí Villaronga. Doncs no, n’hi ha molts més que per estar retirats o haver mort, ja estan en bona part oblidats. Antoni Ribas va ser dels més actius en el seu moment, i quan Catalunya ja tenia la Generalitat reinstaurada, va ser dels que més ajudes rebia. Va tenir diverses etapes, va començar durant els anys 1960 i amb l'arribada de la Democràcia, va passar-se a un cinema social i amb una visió de Catalunya ben clara. Aquesta pel.lícula que esmento va ser potser la més coneguda de la seva filmografia, juntament amb la trilogia "Victòria". Però "La ciutat cremada" és menys aparatosa, doncs això sempre ha perdut en Ribas, la seva tendència a l'excés. Comença poc després de la desfeta a Cuba i Filipines del 1898, quan un jove, Josep (Xabier Elorriaga), hi arriba cap a Barcelona des de Cuba. S'enamora i es casa amb la filla d'un home important de la ciutat. Van passant els anys fins a arribar a la tristament Setmana Tràgica barcelonina del 1909, que va deixar la ciutat dins una batalla campal per les protestes que els joves haguessin d'anar a la guerra colonial al Marroc i per les lluites obreres, en contra de les classes altes dominants, tant catalanes com espanyoles. Dins la trama es barregen personatges reals amb ficticis, i el més interessant és el drama humà o les escenes de debats a l'Ajuntament barceloní entre els polítics de llavors. El repartiment és ampli, amb centenars de personatges, i a part d’Elorriaga, tenim a Ángela Molina, Ovidi Montllor, Alfred Lucchetti i el mateix Joan Manuel Serrat, en un petit paper, quan encara treballava de tant en tant com actor, encara que tots li recordem més com el gran cantautor que és. Un tipus de cinema que ja no es fa, fet amb pocs diners però amb convicció en allò que s'explica, i al qual el pas del temps ha afectat, ja que es nota la seva irregularitat, amb moltes escenes barroerament rodades, al costat d'altres més assolides. Però resta com a testimoni d'una part negra de la història de Barcelona, que ja començava a deixar enrere d’actituds antiquades.

LA CIUTAT CREMADA: * * *






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada