“El bígamo” de Ida Lupino/”El bígam” d’Ida Lupino

De las primeras mujeres directoras en Hollywood, la también actriz Ida Lupino, de origen británico, dirigió varias películas enmarcables en el estilo del Hollywood clásico. En varias de ellas también tenía un papel, protagonista o secundario. Aquí abordaba un tema escabroso para la sociedad de su tiempo, sobre todo la estadounidense, muchísimo más puritana e intransigente que la europea. Un viajante de comercio, Harry Graham (Edmund O’Brien, secundario en películas como “Al rojo vivo”), casado, al hacer un viaje desde San Francisco a Los Ángeles, conoce a una camarera de un restaurante chino, Phillys Martin (la propia Ida Lupino). En los sucesivos encuentros que tendrán, se acabarán de enamorar e incluso él se las ingeniará para casarse con ella, aun estando ya casado con otra, algo que ninguna de las dos conoce, por supuesto… Todo empezará a torcerse cuando la primera esposa, Eve (Joan Fontaine, “Rebeca”, “Sospecha”…), quiera adoptar un niño, y el encargado de controlar que las adopciones sean para matrimonios “decentes”, Jordan (Edmund Gwenn, el sabio fugitivo de “Calabuch” de Berlanga), empezará a sospechar y a atar cabos. Sin ser nada del otro mundo, se sigue con interés, gracias al oficio de todos los actores. Es un melodrama clásico en todos los sentidos, no innova en nada, quizá en huir del tono exagerado e incluso moralizante que tanto perjudica a este tipo de películas. Recomendable para los cinéfilos nostálgicos de un cine hollywoodiense diferente al actual.

EL BÍGAMO: * * *

“EL BÍGAM” d’Ida Lupino

De les primeres dones directores a Hollywood, la també actriu Ida Lupino, d’origen britànic, va dirigir diverses pel.lícules emmarcables dins l’estil del Hollywood clàssic. En diverses d’elles també tenia un paper, protagonista o secundari. Aquí, tractava un tema escabrós per a la societat del seu temps, sobretot la nord-americana, molt més puritana i intransigent que l’europea. Un viatjant de comerç, Harry Graham (Edmund O’Brien, secundari en pel.lícules com “Encès”), casat, en fer un viatge des de San Francisco cap a Los Angeles, coneix una cambrera d’un restaurant xinès, la Phyllis Martin (la mateixa Ida Lupino). En les successives trobades que hi tindran, s’acabaran d’enamorar i fins i tot ell se les arreglarà per casar-s’hi, tot i estar ja casat amb l’altra, cosa que cap de les dues coneix, és clar… Tot començarà a torçar-se quan la primera dona, l’Eve (Joan Fontaine, “Rebeca”, “Sospita”…), vulgui adoptar un nen, i l’encarregat de controlar que les adopcions siguin per matrimonis “decents”, en Jordan (Edmund Gwenn, el savi fugitiu del “Calabuch” de Berlanga) , començarà a sospitar i a lligar caps. Sense ser res de l’altre món, se segueix amb interès, gràcies a l’ofici de tots els actors. És un melodrama clàssic en tots els sentits, no innova gens ni mica, potser només en fugir del to exagerat i fins i tot moralitzant que tant perjudica aquest tipus de pel.lícules. Recomanable per als cinèfils nostàlgics d’un cinema de Hollywood diferent a l’actual.

EL BÍGAM: * * *